RESSENYA - LOS HUEVOS DE PASCUA LLEGAN A TIEMPO
Patricia Martín Ruiz (Autor), Marina Martínez Contreras (Ilustrador), Los huevos de Pascua llegan a tiempo, Col. Tán-dem, 2021.
No
és gens fàcil escriure un llibre, i menys encara que aqueix text siga
elaborat per una alumna teua. Tanmateix, ambdues circumstàncies, en
ocasions, succeïxen i com a professor sents, alhora, orgull per
l´autoria i enveja per allò que altres pupils creen i tu, amb els teus
coneixements de la matèria literària, és totalment incapaç de
construir.
No
obstant l´enveja, tot intentant deixant-la de l´un costat per tal que
no es note molt, quan aquest rar fenomen s´hi dona, l´unica solució que
queda com a amant de la literatura i àvid lector és felicitar l´autor
(autora, en aquest cas) i llegir-ne el llibre, el conte, el que siga, a
fi que quelcom puga ser aprés de la lectura i tenir l´oportunitat que
altres puguen igualment gaudir-ne.
Aquest
és el cas del petit llibre infantil que la seua autora i alumna del que
subscriu, Patricia Martín Ruiz, ha publicat recentment: Los huevos de pascua llegan a tiempo (https://www.amazon. es/Los-huevos-Pascua-llegan- tiempo/dp/B09TQ9VFQS/ref=sr_1_ 8?keywords=cuentos+de+pascua& qid=1652264637&s=books&sr=1-8) .
El
conte comença amb una enginyosa trama: ¿què succeix quan els
encarregats d'elaborar ous de Pasqua es queden sense reserves de
material necessari per a poder embolcar-los i traslladar-los als seus
destinataris? La solució al problema rau en la divisió del treball i el
sentit de la responsabilitat de tot el conjunt de personatges
involucrats, proporcionant al desenvolupament de la història una sèrie
de valors adients per a tothom, si més bé, per a la xicalla, a qui va
adreçat essencialment l'obra. D'aquesta manera, el relat de Patricia
devé una interessant proposta didàctica alhora que lúdica en barrejar la
famosa dualitat horaciana res-verba en un únic objectiu: entretenir
ensenyant. I resulta precisament l'exposició i translació de valors el
que converteix el breu conte en un regal òptim dels progenitors als seus
estimats "grífols". Així, la solidaritat, el compromís, l'acceptació de
la diversitat o el treball en equip devenen aspectes morals rellevants
de l'obra.
Juntament a l'anterior, el relat proposa en
el seu desenllaç la possibilitat que els i les petites lectores aporten
la seua pròpia visió del final, així com hi incorpora altres
alternatives interactives respecte de distints aspectes del contingut i
de la forma, ja que és aquest aspecte últim el que, conjuntament a
l'argument, hi destaca; això és, el llibre proporciona l'aventura
increïble de submergir-se en un meravellós exercici pictòric per part de
la seua il.lustradora, Marina Martínez Contreras, qui, des de
l'espectacularitat de la portada, plena a vessar d'ous de Pasqua
originals i diversos, fins a les imatges i dibuixos del conte, ens
introduïx en un món de fantasia, imaginació i colorit. Cal destacar, en
aquest sentit, que les diverses il.lustracions i làmines han sigut
realitzades sense la intervenció abusiva d'ordinadors i aplicacions
plàstiques.
Tanmateix, si el
que s'ha especficat fins ara no t'ha cridat l'atenció com a futur
comprador i lector de l'obra, hauries de saber que la seua editorial,
Tàn-dem, col.labora solidàriament amb organitzacions i institucions
socials i sanitàries, i part de la recaudació de la venda de cada conte
es destina específicament a elles.
Des del punt de vista
narratiu, la història es presenta neta de qualsevol intent de retòrica
innecessària que puga confondre els seus xicotets potencials lectors;
així com presenta una estructura narratològica realment fàcil de seguir,
tot potenciant la famosa articulació del relat popular de presentació,
desenvolupament i desenllaç, propi de la narrativa tradicional. No
obstant això, en el procés de lectura es troba a faltar un menor desig
de finalitzar la història i una major desimboltura en dades de
caracterització dels personatges i de les accions que s'hi narren. La
presa de consciència que els receptors seran petits no infereix que
aquests no necessiten acostumar-se des de la intantesa al
desenvolupament actancial i diegètic; ans al contrari, parlem de
literatura i, com a tal, les ànsies de coneixement i descobriment de
personalitats, causes, conseqûències, resultats, anècdotes i altres
peculiaritats, devenen part inextricable del teixit narratològic.
Igualment,
trobem a faltar un major domini del diàleg com a vehicle narratiu del
conte, si bé això no implica que el resultat final puga ser considerat
inadequat i, fins a cert punt, immereixedor de propietats dialògiques.
No, el que es pretén amb aquesta observació és motivar l'autora a
promoure el seu potencial com a narradora, ja que s'hi pot comprovar
fefaentment que el té, a l'uníson que una immensa força creativa i
imaginativa.
Al cap i a la
fi, el que un pare i una mare, un progenitor si volem, busca per als
seus fills i filles és, sens dubte, una bona història, divertida,
diversa, emocionant i rica en aspectes morals, i això és el que aquest
text narratiu ens hi proporciona, clarament, sense retòriques buides i
vàcues.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada