RESSENYA - LOS HUEVOS DE PASCUA LLEGAN A TIEMPO

Patricia Martín Ruiz (Autor), Marina Martínez Contreras (Ilustrador), Los huevos de Pascua llegan a tiempo, Col. Tán-dem, 2021.

No és gens fàcil escriure un llibre, i menys encara que aqueix text siga elaborat per una alumna teua. Tanmateix, ambdues circumstàncies, en ocasions, succeïxen i com a professor sents, alhora, orgull per l´autoria i enveja per allò que altres pupils creen i tu, amb els teus coneixements de la matèria literària, és totalment incapaç de construir. 
 
No obstant l´enveja, tot intentant deixant-la de l´un costat per tal que no es note molt, quan aquest rar fenomen s´hi dona, l´unica solució que queda com a amant de la literatura i àvid lector és felicitar l´autor (autora, en aquest cas) i llegir-ne el llibre, el conte, el que siga, a fi que quelcom puga ser aprés de la lectura i tenir l´oportunitat que altres puguen igualment gaudir-ne.
 
Aquest és el cas del petit llibre infantil que la seua autora i alumna del que subscriu, Patricia Martín Ruiz, ha publicat recentment: Los huevos de pascua llegan a tiempo (https://www.amazon.es/Los-huevos-Pascua-llegan-tiempo/dp/B09TQ9VFQS/ref=sr_1_8?keywords=cuentos+de+pascua&qid=1652264637&s=books&sr=1-8).
 

El conte comença amb una enginyosa trama: ¿què succeix quan els encarregats d'elaborar ous de Pasqua es queden sense reserves de material necessari per a poder embolcar-los i traslladar-los als seus destinataris? La solució al problema rau en la divisió del treball i el sentit de la responsabilitat de tot el conjunt de personatges involucrats, proporcionant al desenvolupament de la història una sèrie de valors adients per a tothom, si més bé, per a la xicalla, a qui va adreçat essencialment l'obra. D'aquesta manera, el relat de Patricia devé una interessant proposta didàctica alhora que lúdica en barrejar la famosa dualitat horaciana res-verba en un únic objectiu: entretenir ensenyant. I resulta precisament l'exposició i translació de valors el que converteix el breu conte en un regal òptim dels progenitors als seus estimats "grífols". Així, la solidaritat, el compromís, l'acceptació de la diversitat o el treball en equip devenen aspectes morals rellevants de l'obra.
 

Juntament a l'anterior, el relat proposa en el seu desenllaç la possibilitat que els i les petites lectores aporten la seua pròpia visió del final, així com hi incorpora altres alternatives interactives respecte de distints aspectes del contingut i de la forma, ja que és aquest aspecte últim el que, conjuntament a l'argument, hi destaca; això és, el llibre proporciona l'aventura increïble de submergir-se en un meravellós exercici pictòric per part de la seua il.lustradora, Marina Martínez Contreras, qui, des de l'espectacularitat de la portada, plena a vessar d'ous de Pasqua originals i diversos, fins a les imatges i dibuixos del conte, ens introduïx en un món de fantasia, imaginació i colorit. Cal destacar, en aquest sentit, que les diverses il.lustracions i làmines han sigut realitzades sense la intervenció abusiva d'ordinadors i aplicacions plàstiques.
 
Tanmateix, si el que s'ha especficat fins ara no t'ha cridat l'atenció com a futur comprador i lector de l'obra, hauries de saber que la seua editorial, Tàn-dem, col.labora solidàriament amb organitzacions i institucions socials i sanitàries, i part de la recaudació de la venda de cada conte es destina específicament a elles.
 

Des del punt de vista narratiu, la història es presenta neta de qualsevol intent de retòrica innecessària que puga confondre els seus xicotets potencials lectors; així com presenta una estructura narratològica realment fàcil de seguir, tot potenciant la famosa articulació del relat popular de presentació, desenvolupament i desenllaç, propi de la narrativa tradicional. No obstant això, en el procés de lectura es troba a faltar un menor desig de finalitzar la història i una major desimboltura en dades de caracterització dels personatges i de les accions que s'hi narren. La presa de consciència que els receptors seran petits no infereix que aquests no necessiten acostumar-se des de la intantesa al desenvolupament actancial i diegètic; ans al contrari, parlem de literatura i, com a tal, les ànsies de coneixement i descobriment de personalitats, causes, conseqûències, resultats, anècdotes i altres peculiaritats, devenen part inextricable del teixit narratològic.
 
Igualment, trobem a faltar un major domini del diàleg com a vehicle narratiu del conte, si bé això no implica que el resultat final puga ser considerat inadequat i, fins a cert punt, immereixedor de propietats dialògiques. No, el que es pretén amb aquesta observació és motivar l'autora a promoure el seu potencial com a narradora, ja que s'hi pot comprovar fefaentment que el té, a l'uníson que una immensa força creativa i imaginativa.
 
Al cap i a la fi, el que un pare i una mare, un progenitor si volem, busca per als seus fills i filles és, sens dubte, una bona història, divertida, diversa, emocionant i rica en aspectes morals, i això és el que aquest text narratiu ens hi proporciona, clarament, sense retòriques buides i vàcues.
 
Josep Lluís Tornel Sala
 

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

CARTOGRAFIA VALENCIANA: MAPES DE L'ANTIC REGNE DE VALÈNCIA

DONES EN L'ART

LECTURES PER A LA IGUALTAT: MARIA-MERCÈ MARÇAL